Com funcionen les eleccions
Del sobre a l'urna al Govern: què s'elegeix el 29 de novembre, com es compten els vots i com es converteixen en escons. Amb les regles de la llei i les dades oficials.
- electors
- 38.730.187
- electors
- meses electorals
- 61.033
- meses electorals
- diputats
- 350
- diputats
- senadors elegits a les urnes
- 209
- senadors elegits a les urnes
Què s'elegeix: dues cambres
El mateix dia es vota el Congrés i el Senat, cadascun amb la seva papereta i la seva urna.
Congrés: 350 diputats
Es voten llistes de partit a cada província. Calen 176 per a la majoria absoluta, la que es demana a la primera votació d'investidura.
Senat: 209 elegits a les urnes
Es voten persones: 4 per província, 3 o 1 per illa i 2 a Ceuta i a Melilla. A més, els parlaments autonòmics designen altres senadors segons la seva població.
El recorregut del teu vot
Set passos, del col·legi electoral a la investidura.
1. 8:00
Es constitueix la mesa
President i dos vocals, triats per sorteig entre els electors de la secció. Hi ha una urna per al Congrés i una altra per al Senat.
2. 9:00 a 20:00
Votes
Amb DNI, passaport o carnet de conduir amb foto. Un sobre blanc per al Congrés i un de sèpia per al Senat.
3. 20:00
Tancament i recompte
El recompte és públic i es fa a la mateixa mesa: primer el Congrés i després el Senat, papereta a papereta.
4. Aquella nit
Les actes
L'acta es penja a la porta. Els originals van al jutjat i una còpia a Correos. Interior difon les dades provisionals.
5. 4 a 7 de desembre
Escrutini general
Les Juntes Electorals Provincials comproven les actes, sumen el vot dels qui viuen a l'estranger i donen el resultat oficial.
6. 23 de desembre
Es constitueixen les Corts
Els diputats i els senadors juren o prometen la Constitució i elegeixen les Meses del Congrés i del Senat.
7. Després
Investidura
El Rei proposa un candidat a president del Govern i el Congrés vota si li dona la seva confiança.
Quants diputats tria cada província
La circumscripció és la província. Cadascuna té almenys 2 diputats (Ceuta i Melilla, 1) i la resta es reparteix segons la població.
- 4Albacete: 4 diputats
- 12Alicante/Alacant: 12 diputats
- 6Almería: 6 diputats
- 4Araba/Álava: 4 diputats
- 7Asturias: 7 diputats
- 3Ávila: 3 diputats
- 5Badajoz: 5 diputats
- 8Illes Balears: 8 diputats
- 32Barcelona: 32 diputats
- 8Bizkaia: 8 diputats
- 4Burgos: 4 diputats
- 4Cáceres: 4 diputats
- 8Cádiz: 8 diputats
- 5Cantabria: 5 diputats
- 5Castellón/Castelló: 5 diputats
- 5Ciudad Real: 5 diputats
- 6Córdoba: 6 diputats
- 8A Coruña: 8 diputats
- 3Cuenca: 3 diputats
- 6Gipuzkoa: 6 diputats
- 6Girona: 6 diputats
- 7Granada: 7 diputats
- 3Guadalajara: 3 diputats
- 5Huelva: 5 diputats
- 3Huesca: 3 diputats
- 5Jaén: 5 diputats
- 4León: 4 diputats
- 4Lleida: 4 diputats
- 4Lugo: 4 diputats
- 38Madrid: 38 diputats
- 11Málaga: 11 diputats
- 10Murcia: 10 diputats
- 5Navarra: 5 diputats
- 4Ourense: 4 diputats
- 3Palencia: 3 diputats
- 8Las Palmas: 8 diputats
- 7Pontevedra: 7 diputats
- 4La Rioja: 4 diputats
- 4Salamanca: 4 diputats
- 7Santa Cruz de Tenerife: 7 diputats
- 3Segovia: 3 diputats
- 12Sevilla: 12 diputats
- 2Soria: 2 diputats
- 6Tarragona: 6 diputats
- 3Teruel: 3 diputats
- 6Toledo: 6 diputats
- 16Valencia/València: 16 diputats
- 5Valladolid: 5 diputats
- 3Zamora: 3 diputats
- 7Zaragoza: 7 diputats
- 1Ceuta: 1 diputats
- 1Melilla: 1 diputats
D'on surten els 350
102 de fixos: 2 per a cadascuna de les 50 províncies i 1 per a Ceuta i un altre per a Melilla. Els 248 restants, segons la població.
Respecte al 2023 en canvien dues: Madrid passa de 37 a 38 i Cadis baixa de 9 a 8.
No tots els escons «costen» igual
Teruel: 3 diputats35.418 electors per escó
Madrid: 38 diputats145.719 electors per escó
Càlcul propi amb els electors de les llistes de votació. Els escons es reparteixen per població, no per electors: la xifra només serveix per il·lustrar.
De vots a escons: la llei D'Hondt
Dins de cada província, les candidatures amb almenys el 3 % dels vots vàlids es reparteixen els escons així: es divideixen els seus vots entre 1, 2, 3… i els escons van als quocients més alts.
Exemple inventat: ni la circumscripció ni els vots existeixen.
| Candidatura | Vots | ÷1 | ÷2 | ÷3 | ÷4 | ÷5 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| A | 38.000 | 38.000 | 19.000 | 12.666,7 | 9.500 | 7.600 |
| B | 27.000 | 27.000 | 13.500 | 9.000 | 6.750 | 5.400 |
| C | 16.000 | 16.000 | 8.000 | 5.333,3 | 4.000 | 3.200 |
| D | 9.000 | 9.000 | 4.500 | 3.000 | 2.250 | 1.800 |
| E | 5.000 | 5.000 | 2.500 | 1.666,7 | 1.250 | 1.000 |
| Fsota el 3 % | 2.950 |
En blanc: 2.000. Nuls: 1.500 (no compten).
Vots vàlids
99.950
Barrera del 3 %
2.998,5
Amb el vot en blanc, F es queda a 48,5 vots de la barrera i no entra al repartiment.
Cada escó va al quocient més alt que queda a la taula.
- Escó sense repartir
- Escó sense repartir
- Escó sense repartir
- Escó sense repartir
- Escó sense repartir
Per provar amb els vots reals del 2023 o canviar les regles, fes servir la calculadora d'escons.
El teu vot: vàlid, en blanc o nul
No és el mateix votar en blanc que anul·lar el vot.
Vot a una candidatura
Vàlid i compta en el repartiment
Compta per a aquesta llista en el repartiment d'escons i per calcular la barrera del 3 %.
Vot en blanc
Vàlid, sense escons
Al Congrés, el sobre buit; al Senat, la papereta sense marques. No dona escons a ningú, però compta com a vàlid: puja una mica el llistó del 3 %.
Vot nul
No compta per a res
Paperetes no oficials, sense sobre, de candidatures diferents al mateix sobre, amb noms ratllats o, al Senat, amb més creus de les permeses.
Dues paperetes, dues maneres de votar
La del Congrés és blanca i es vota una llista sencera. La del Senat és sèpia i es voten persones.
Congrés: llista tancada
Tries la papereta d'una candidatura i la poses al sobre blanc. No es pot ratllar ni canviar l'ordre: els escons van als candidats en l'ordre de la llista, que alterna dones i homes.
Senat: marques fins a 3 noms
Una sola papereta amb tots els candidats. Marques amb una creu qui vulguis, també de partits diferents: fins a 3 a les províncies, 2 a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i 1 a les altres illes. Surten els més votats.
I després: la investidura
El Congrés tria el president del Govern. No es vota directament a les urnes.
Primera votació: 176 sís
El candidat necessita la majoria absoluta: 176 vots a favor. Les abstencions i les absències no sumen.
48 hores després: més sís que nos
Basta la majoria simple. El gener del 2020 hi va haver una investidura així: 167 a favor, 165 en contra i 18 abstencions.
Dos mesos de termini
Si als dos mesos de la primera votació ningú no ha estat investit, es dissolen les Corts i es convoquen noves eleccions.
Quines sumes arriben a 176? Prova-ho al simulador de pactes.