Saltar al contingut
29N Responde

Com funcionen les eleccions

Del sobre a l'urna al Govern: què s'elegeix el 29 de novembre, com es compten els vots i com es converteixen en escons. Amb les regles de la llei i les dades oficials.

electors
38.730.187
electors
meses electorals
61.033
meses electorals
diputats
350
diputats
senadors elegits a les urnes
209
senadors elegits a les urnes

Què s'elegeix: dues cambres

El mateix dia es vota el Congrés i el Senat, cadascun amb la seva papereta i la seva urna.

350

Congrés: 350 diputats

Es voten llistes de partit a cada província. Calen 176 per a la majoria absoluta, la que es demana a la primera votació d'investidura.

209

Senat: 209 elegits a les urnes

Es voten persones: 4 per província, 3 o 1 per illa i 2 a Ceuta i a Melilla. A més, els parlaments autonòmics designen altres senadors segons la seva població.

El recorregut del teu vot

Set passos, del col·legi electoral a la investidura.

  1. 1. 8:00

    Es constitueix la mesa

    President i dos vocals, triats per sorteig entre els electors de la secció. Hi ha una urna per al Congrés i una altra per al Senat.

  2. 2. 9:00 a 20:00

    Votes

    Amb DNI, passaport o carnet de conduir amb foto. Un sobre blanc per al Congrés i un de sèpia per al Senat.

  3. 3. 20:00

    Tancament i recompte

    El recompte és públic i es fa a la mateixa mesa: primer el Congrés i després el Senat, papereta a papereta.

  4. 4. Aquella nit

    Les actes

    L'acta es penja a la porta. Els originals van al jutjat i una còpia a Correos. Interior difon les dades provisionals.

  5. 5. 4 a 7 de desembre

    Escrutini general

    Les Juntes Electorals Provincials comproven les actes, sumen el vot dels qui viuen a l'estranger i donen el resultat oficial.

  6. 6. 23 de desembre

    Es constitueixen les Corts

    Els diputats i els senadors juren o prometen la Constitució i elegeixen les Meses del Congrés i del Senat.

  7. 7. Després

    Investidura

    El Rei proposa un candidat a president del Govern i el Congrés vota si li dona la seva confiança.

Quants diputats tria cada província

La circumscripció és la província. Cadascuna té almenys 2 diputats (Ceuta i Melilla, 1) i la resta es reparteix segons la població.

Cada casella és una circumscripció, col·locada més o menys al seu lloc del mapa. Prem-la per veure'n el repartiment.

D'on surten els 350

102 de fixos: 2 per a cadascuna de les 50 províncies i 1 per a Ceuta i un altre per a Melilla. Els 248 restants, segons la població.

Respecte al 2023 en canvien dues: Madrid passa de 37 a 38 i Cadis baixa de 9 a 8.

No tots els escons «costen» igual

  • Teruel: 3 diputats35.418 electors per escó

  • Madrid: 38 diputats145.719 electors per escó

Càlcul propi amb els electors de les llistes de votació. Els escons es reparteixen per població, no per electors: la xifra només serveix per il·lustrar.

De vots a escons: la llei D'Hondt

Dins de cada província, les candidatures amb almenys el 3 % dels vots vàlids es reparteixen els escons així: es divideixen els seus vots entre 1, 2, 3… i els escons van als quocients més alts.

Exemple inventat: ni la circumscripció ni els vots existeixen.

Taula de divisions de la llei D'Hondt
CandidaturaVots÷1÷2÷3÷4÷5
A38.00038.00019.00012.666,79.5007.600
B27.00027.00013.5009.0006.7505.400
C16.00016.0008.0005.333,34.0003.200
D9.0009.0004.5003.0002.2501.800
E5.0005.0002.5001.666,71.2501.000
Fsota el 3 %2.950

En blanc: 2.000. Nuls: 1.500 (no compten).

Vots vàlids

99.950

Barrera del 3 %

2.998,5

Amb el vot en blanc, F es queda a 48,5 vots de la barrera i no entra al repartiment.

Cada escó va al quocient més alt que queda a la taula.

  • Escó sense repartir
  • Escó sense repartir
  • Escó sense repartir
  • Escó sense repartir
  • Escó sense repartir

Per provar amb els vots reals del 2023 o canviar les regles, fes servir la calculadora d'escons.

El teu vot: vàlid, en blanc o nul

No és el mateix votar en blanc que anul·lar el vot.

  • Vot a una candidatura

    Vàlid i compta en el repartiment

    Compta per a aquesta llista en el repartiment d'escons i per calcular la barrera del 3 %.

  • Vot en blanc

    Vàlid, sense escons

    Al Congrés, el sobre buit; al Senat, la papereta sense marques. No dona escons a ningú, però compta com a vàlid: puja una mica el llistó del 3 %.

  • Vot nul

    No compta per a res

    Paperetes no oficials, sense sobre, de candidatures diferents al mateix sobre, amb noms ratllats o, al Senat, amb més creus de les permeses.

Dues paperetes, dues maneres de votar

La del Congrés és blanca i es vota una llista sencera. La del Senat és sèpia i es voten persones.

Congrés: llista tancada

Tries la papereta d'una candidatura i la poses al sobre blanc. No es pot ratllar ni canviar l'ordre: els escons van als candidats en l'ordre de la llista, que alterna dones i homes.

Senat: marques fins a 3 noms

Una sola papereta amb tots els candidats. Marques amb una creu qui vulguis, també de partits diferents: fins a 3 a les províncies, 2 a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i 1 a les altres illes. Surten els més votats.

I després: la investidura

El Congrés tria el president del Govern. No es vota directament a les urnes.

  1. Primera votació: 176 sís

    El candidat necessita la majoria absoluta: 176 vots a favor. Les abstencions i les absències no sumen.

  2. 48 hores després: més sís que nos

    Basta la majoria simple. El gener del 2020 hi va haver una investidura així: 167 a favor, 165 en contra i 18 abstencions.

  3. Dos mesos de termini

    Si als dos mesos de la primera votació ningú no ha estat investit, es dissolen les Corts i es convoquen noves eleccions.

Quines sumes arriben a 176? Prova-ho al simulador de pactes.