Saltar al contingut
29N Responde

El procés electoral

Tot el que passa entre la convocatòria i la investidura: com es reparteixen els escons, qui vigila el procés, com es vota i es compta, qui dona els resultats de la nit electoral i què ve després.

Cada paràgraf enllaça a la seva font oficial. Per veure el repartiment en acció, fes servir la calculadora d'escons.

350

diputats al Congrés

52

circumscripcions

3 %

dels vots vàlids per entrar en el repartiment de cada província

38.730.187

electors, 2.776.645 dels quals a l'estranger

61.033

meses electorals

176

escons per a la majoria absoluta

Data de tall de la informació: 15 de novembre de 2026. Tot el que passi després no hi és recollit.

Com llegir aquest text. Cada paràgraf acaba amb les fonts entre claudàtors. Quan una cosa és una regla legal, la marquem com a Norma. Quan és la manera habitual de fer-ho, sense que la llei ho fixi així, la marquem com a Pràctica. Els càlculs fets per nosaltres amb dades oficials van marcats com a càlcul propi. L'exemple de repartiment d'escons és inventat i està assenyalat com a tal.

Abreviatures: LOREG (Ley Orgánica del Régimen Electoral General, en català Llei orgànica del règim electoral general), CE (Constitución Española, en català Constitució espanyola), JEC (Junta Electoral Central), JEP (Junta Electoral Provincial), JEZ (Junta Electoral de Zona), OCE (Oficina del Cens Electoral), CERA (cens d'espanyols residents a l'estranger), ERTA (electors residents temporalment a l'estranger).


El calendari del 29N en una pàgina

El Real Decreto 806/2026, de 5 d'octubre, va dissoldre el Congrés i el Senat elegits el 23 de juliol de 2023 i va convocar eleccions per al diumenge 29 de novembre de 2026. Es va publicar al BOE el 6 d'octubre i va entrar en vigor aquell mateix dia.

Fonts: RD 806/2026, arts. 1, 2 y disposición final

Norma. Quan el president del Govern dissol les Corts abans d'hora, les eleccions se celebren el dia 54 després de la convocatòria. La CE permet al president proposar la dissolució, que decreta el Rei.

Fonts: LOREG, art. 42.1CE, art. 115

Dates clau del procés:

QuèQuan
Publicació de la convocatòria6 d'octubre
Constitució de les Juntes Provincials i de Zona9 d'octubre
Consulta i reclamacions del censDel 12 al 19 d'octubre
Presentació de candidaturesDel 21 al 26 d'octubre
Sorteig de les mesesDel 31 d'octubre al 4 de novembre
Proclamació de candidatures2 de novembre (BOE del 3)
Campanya electoralDel 13 al 27 de novembre
Prohibit publicar enquestesDel 24 al 28 de novembre
Jornada de reflexió28 de novembre
Votació29 de novembre, de 9:00 a 20:00
Escrutini general a les Juntes ProvincialsDel 4 al 7 de desembre
Sessió constitutiva de les noves Corts23 de desembre, a les 10:00

Com s'elegeixen els 350 diputats

La mida del Congrés i les circumscripcions

Norma. La CE diu que el Congrés té entre 300 i 400 diputats. La circumscripció és la província. Ceuta i Melilla elegeixen un diputat cadascuna. L'elecció ha de ser proporcional a cada circumscripció.

Fonts: CE, art. 68.1 a 68.3

Norma. La LOREG fixa el nombre en 350. Cada província, Ceuta i Melilla són circumscripcions.

Fonts: LOREG, arts. 161.1 y 162.1

Com es reparteixen els escons entre províncies

Norma. Cada província té un mínim inicial de 2 diputats. Ceuta i Melilla en tenen 1 cadascuna. Això suma 102 escons (50 províncies per 2, més 2). Els 248 restants es reparteixen segons la població.

Fonts: LOREG, art. 162.2 y 162.3

El repartiment per població segueix tres passos:

  1. Es divideix la població de dret de totes les províncies entre 248. El resultat és la "quota de repartiment".
  2. Cada província rep tants diputats com vegades hi càpiga aquesta quota en la seva població (només la part entera).
  3. Els escons que sobren van, d'un en un, a les províncies amb els decimals més alts.

Norma. El decret de convocatòria ha de dir quants diputats elegeix cada circumscripció.

Fonts: LOREG, art. 162.4

Per al 29N, el repartiment és aquest: Madrid 38; Barcelona 32; Valencia 16; Alicante i Sevilla 12; Málaga 11; Murcia 10; Illes Balears, Bizkaia, Cádiz, A Coruña i Las Palmas 8; Asturias, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Zaragoza 7; Almería, Córdoba, Gipuzkoa, Girona, Tarragona i Toledo 6; Badajoz, Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid 5; Álava, Albacete, Burgos, Cáceres, León, Lleida, Lugo, Ourense, La Rioja i Salamanca 4; Ávila, Cuenca, Guadalajara, Huesca, Palencia, Segovia, Teruel i Zamora 3; Soria 2; Ceuta i Melilla 1. Sumen 350.

Fonts: RD 806/2026, anexo

Respecte del 2023 canvien dues províncies. Madrid passa de 37 a 38 diputats. Cádiz baixa de 9 a 8. La resta es manté (càlcul propi comparant els dos annexos).

Fonts: RD 806/2026, anexoRD 400/2023, anexo

Llistes tancades i bloquejades

Norma. Al Congrés es vota una llista. L'elector no pot ratllar noms ni canviar-ne l'ordre. Si ho fa, el vot és nul. Els escons de cada llista van als seus candidats en l'ordre en què hi apareixen.

Fonts: LOREG, arts. 96.2 y 163.1.eInterior/Moncloa, guía 29N

Norma. Les llistes al Congrés han de ser paritàries. Dones i homes van alternats en tota la llista, titulars i suplents inclosos. La Junta Electoral rebutja les que no ho compleixin.

Fonts: LOREG, art. 44 bis

La barrera del 3 %

Norma. A cada circumscripció no entra en el repartiment cap candidatura que no arribi al 3 % dels vots vàlids emesos en aquella circumscripció. La barrera es mesura província per província, no en el conjunt d'Espanya.

Fonts: LOREG, art. 163.1.a

Vots en blanc i nuls: compten per a la barrera?

Norma. El vot en blanc és un vot vàlid. Al Congrés, és vot en blanc el sobre buit.

Fonts: LOREG, art. 96.5

Norma. En proclamar els electes, es consideren vots vàlids els de les candidatures més els vots en blanc. Per això el vot en blanc sí que compta per calcular el 3 %. Fa pujar una mica el llistó que han de superar les candidatures, però no dona escons a ningú.

Fonts: LOREG, arts. 108.4 y 163.1.a

Norma. El vot nul no compta ni per a la barrera ni per al repartiment. És nul, per exemple, el vot en sobre o papereta no oficial, la papereta sense sobre, el sobre amb paperetes de candidatures diferents o la papereta amb noms ratllats o afegits. Si un sobre porta diverses paperetes de la mateixa candidatura, compta com un vot vàlid.

Fonts: LOREG, art. 96.1 a 96.4

La llei D'Hondt

Norma. El repartiment dins de cada circumscripció segueix aquests passos:

  1. Es descarten les candidatures per sota del 3 %.
  2. S'ordenen les altres de més a menys vots.
  3. Els vots de cada candidatura es divideixen entre 1, 2, 3… fins a tants nombres com escons tingui la circumscripció.
  4. Els escons van als quocients més alts de tota la taula, de més gran a més petit.
  5. Si dos quocients empaten, l'escó va a la candidatura amb més vots en total. Si també empaten en vots, el primer empat es decideix per sorteig i els següents, per torns.

La mateixa LOREG inclou un exemple pràctic amb 8 escons i 6 candidatures.

Fonts: LOREG, art. 163.1.b, c y d

Norma. A Ceuta i Melilla, que elegeixen un sol diputat, guanya el candidat més votat.

Fonts: LOREG, art. 163.2

Exemple resolt pas a pas (EXEMPLE INVENTAT, només amb finalitats didàctiques)

Avís: aquest exemple és fictici. Ni la circumscripció ni les candidatures ni els vots existeixen. Serveix només per veure com funciona la regla.

Una circumscripció fictícia elegeix 5 diputats. Aquests són els seus resultats inventats:

CandidaturaVots
A38.000
B27.000
C16.000
D9.000
E5.000
F2.950
Vots en blanc2.000
Vots nuls1.500

Pas 1. Vots vàlids. Se sumen els vots de les candidatures i els vots en blanc. Els nuls queden fora. 38.000 + 27.000 + 16.000 + 9.000 + 5.000 + 2.950 + 2.000 = 99.950 vots vàlids.

Pas 2. Barrera del 3 %. El 3 % de 99.950 és 2.998,5 vots. F en té 2.950. Queda fora del repartiment. Si els vots en blanc no comptessin, la barrera seria 2.938,5 i F sí que hi entraria. Així es veu l'efecte del vot en blanc.

Pas 3. Taula de divisions. Es divideixen els vots d'A, B, C, D i E entre 1, 2, 3, 4 i 5:

÷1÷2÷3÷4÷5
A38.00019.00012.666,79.5007.600
B27.00013.5009.0006.7505.400
C16.0008.0005.333,34.0003.200
D9.0004.5003.0002.2501.800
E5.0002.5001.666,71.2501.000

Pas 4. Els 5 quocients més alts. Per ordre: 38.000 (A), 27.000 (B), 19.000 (A), 16.000 (C) i 13.500 (B). El següent seria 12.666,7 (A), però ja no hi ha més escons.

Resultat. A obté 2 escons. B n'obté 2. C n'obté 1. D i E es queden sense escó.

Pas 5. Qui s'asseu. A envia els dos primers de la seva llista. B, els seus dos primers. C, el seu número u.

El que ensenya l'exemple. A té el 38 % dels vots vàlids i el 40 % dels escons. D té el 9 % dels vots i cap escó. En una circumscripció petita, la barrera real és molt més alta que el 3 % legal.

Fonts: Regla aplicada: LOREG, arts. 96, 108.4 y 163: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-11672#acientosesentaytres. Cifras del ejemplo: inventadas; cálculos propios.

Per què hi ha desproporció entre províncies

El sistema combina dues coses: un mínim fix de 2 diputats per província i circumscripcions amb pocs escons. Totes dues són a la llei.

Fonts: LOREG, arts. 162 y 163

Efecte 1: no tots els escons "costen" el mateix. Soria elegeix 2 diputats amb 77.074 electors a les llistes de votació. Surt un escó per cada 38.537 electors. Madrid n'elegeix 38 amb 5.537.307 electors: un per cada 145.719. Un escó de Madrid representa gairebé quatre vegades més electors que un de Soria (càlcul propi). Els escons es reparteixen per població, no per electors; fem servir els electors només per il·lustrar-ho.

Fonts: RD 806/2026, anexoINE/OCE, electores por circunscripción, listas de votación

Efecte 2: a les províncies petites, el 3 % gairebé mai no decideix. Amb 2, 3 o 5 escons, una candidatura necessita bastant més del 3 % per entrar, com es veu a l'exemple inventat. La barrera legal només marca la diferència a les circumscripcions grans.

Fonts: Ejemplo y cálculo propios a partir de LOREG, art. 163

Si un diputat deixa l'escó

Norma. Si un diputat mor, queda incapacitat o renuncia, l'escó passa al candidat o suplent següent de la seva mateixa llista, per ordre. A Ceuta i Melilla l'ocupa el seu suplent.

Fonts: LOREG, arts. 164 y 170


Com s'elegeixen els senadors

Senadors elegits a les urnes

Norma. Cada província elegeix 4 senadors. A les províncies insulars, cada illa amb Cabildo o Consell Insular és una circumscripció. Gran Canaria, Mallorca i Tenerife n'elegeixen 3. Ibiza, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma n'elegeixen 1 cadascuna. Ceuta i Melilla n'elegeixen 2 cadascuna.

Fonts: CE, art. 69.2 a 69.4LOREG, art. 165

Novetat del 2026. Fins ara Ibiza i Formentera votaven juntes i elegien un sol senador. Una reforma de l'article 69.3 de la CE, de 19 de maig de 2026, els dona un senador a cadascuna. La Ley Orgánica 2/2026, de 30 de juny, va adaptar la LOREG. El canvi s'aplica des de les primeres eleccions al Senat després de la reforma, és a dir, el 29N.

Fonts: CE, art. 69.3 y nota de vigenciaLO 2/2026RD 806/2026, art. 3.2

En total s'elegeixen 209 senadors a les urnes: 188 a les 47 províncies no insulars, 9 a les tres illes més grans, 8 a les illes menors i 4 a Ceuta i Melilla.

Fonts: Interior/Moncloa, guía 29N: https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/interior/paginas/guia-dudas-elecciones-generales-29n.aspx; desglose: cálculo propio con LOREG, art. 165

El vot limitat

Norma. Al Senat es voten persones, no llistes. Hi ha una sola papereta amb tots els candidats de la circumscripció. L'elector marca amb una creu els que vulgui, fins a un màxim: 3 a les províncies, 2 a Gran Canaria, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i 1 a les altres illes. Surten elegits els candidats amb més vots fins a cobrir els escons.

Fonts: LOREG, arts. 166.1 y 172.3

Norma. Si es marquen més noms dels permesos, el vot és nul. Si la papereta no té cap marca, és vot en blanc vàlid. Es poden marcar candidats de partits diferents.

Fonts: LOREG, art. 96.3 y 96.5Interior/Moncloa, guía 29N

Per què s'anomena "limitat": en una província amb 4 escons només se'n poden votar 3. Així, encara que els votants d'un partit marquin els seus tres candidats, queda un escó al qual poden arribar altres formacions.

Fonts: Explicación a partir de LOREG, arts. 165.1 y 166.1

Norma. Cada candidatura al Senat porta dos suplents, que no apareixen a la papereta. Si un senador elegit deixa l'escó, l'ocupa el seu suplent.

Fonts: LOREG, arts. 166.2 y 171.2

Avís sobre un document oficial. La guia d'Interior per al 29N encara esmenta "Ibiza-Formentera" com una sola circumscripció a l'apartat de vots nuls. Amb la reforma del 2026, són dues.

Fonts: Interior/Moncloa, guía 29NLO 2/2026

Senadors designats per les comunitats autònomes

Norma. A més, cada comunitat autònoma designa un senador i un altre més per cada milió d'habitants. Els elegeix el seu parlament autonòmic, segons el seu Estatut, de manera proporcional. No es voten el 29N.

Fonts: CE, art. 69.5LOREG, art. 165.4

Norma. El nombre de designats es calcula amb el cens de població vigent en les últimes eleccions generals al Senat. Per això el total de senadors no és fix.

Fonts: LOREG, art. 165.4Moncloa, Senado


Qui vigila el procés: l'Administració electoral

Norma. L'Administració electoral garanteix la transparència, l'objectivitat i la igualtat del procés. La formen la Junta Electoral Central, les Provincials, les de Zona i les meses electorals.

Fonts: LOREG, art. 8

La Junta Electoral Central (JEC)

Norma. Composició. És un òrgan permanent amb seu a Madrid. Té 13 vocals: 8 magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig (insaculació) pel Consell General del Poder Judicial, i 5 catedràtics de Dret, Ciències Polítiques o Sociologia proposats conjuntament pels partits amb representació al Congrés. El president i el vicepresident s'elegeixen entre els vocals jutges. El secretari és el secretari general del Congrés.

Fonts: LOREG, arts. 8.3 y 9

Norma. Mandat. Els vocals es designen en els 90 dies següents a la sessió constitutiva del Congrés. Continuen en el càrrec fins que pren possessió la nova JEC en començar la legislatura següent. El president es dedica en exclusiva a la Junta des de la convocatòria fins al final dels recursos.

Fonts: LOREG, art. 9.2, 9.3 y 9.5

Composició actual. La JEC actual es va constituir el 6 de febrer de 2025. La presideix Eduardo Calvo Rojas i la vicepresidenta és María del Pilar Teso Gamella. Hi va haver un canvi de vocal judicial el 2026 (Real Decreto 557/2026).

Fonts: JEC, composición

Norma. Funcions. Entre altres: dirigeix i supervisa l'Oficina del Cens Electoral; dona instruccions obligatòries a les Juntes Provincials; resol consultes i recursos; unifica criteris; aprova els models d'actes; vigila els comptes i les despeses electorals; sanciona infraccions que no siguin delicte; i reparteix els espais gratuïts de propaganda als mitjans públics.

Fonts: LOREG, arts. 19.1 y 65.1

Norma. Com decideix. Necessita almenys 7 membres per reunir-se vàlidament. Decideix per majoria; en cas d'empat, decideix el vot del president. Publica al BOE les seves resolucions de caràcter general.

Fonts: LOREG, art. 18.2, 18.5 y 18.6

Exemples d'acords del 29N. Alguns acords de la JEC d'aquestes setmanes: permetre que les persones cegues rebin el kit de vot accessible a casa (15 d'octubre); que cada mesa tingui un dispositiu per llegir el codi QR del DNI digital (5 de novembre); i el repartiment d'espais gratuïts a RTVE (4 de novembre). També està resolent recursos sobre el pla de cobertura informativa de RTVE.

Fonts: 29neleccionesgenerales.es, voto accesiblevoto presencialJEC, portada y últimos acuerdos

Juntes Provincials i de Zona

Norma. Juntes Electorals Provincials. Tenen tres vocals magistrats de l'Audiència Provincial, elegits per sorteig, i dos vocals juristes o professors que proposa el conjunt de candidatures (o, si no es posen d'acord, nomena la JEC). Són a la capital de província. En les eleccions generals, s'encarreguen de la presentació i la proclamació de les candidatures i fan l'escrutini general.

Fonts: LOREG, arts. 8.3, 10, 169.1 y 173

Norma. Juntes Electorals de Zona. Tenen tres jutges elegits per sorteig i dos vocals llicenciats en Dret o en Ciències Polítiques. Tenen la seu al cap de cada partit judicial. Supervisen la formació de les meses i resolen les excuses dels seus membres. Els secretaris dels ajuntaments actuen com a delegats seus.

Fonts: LOREG, arts. 8.3, 11, 26.1 y 27.3

Norma. Terminis. Les Juntes Provincials i de Zona es constitueixen el tercer dia després de la convocatòria. Per al 29N va ser el 9 d'octubre. El seu mandat acaba 100 dies després de les eleccions.

Fonts: LOREG, arts. 14.1 y 15.2JEC, calendario

Norma. Recursos entre Juntes. Els acords de les Juntes Provincials i de Zona es recorren davant la Junta superior en 24 hores. La superior resol en 5 dies en període electoral. Contra aquesta decisió no s'hi pot interposar cap altre recurs.

Fonts: LOREG, art. 21

Norma. Consultes ciutadanes. Un elector que tingui un dubte ha de preguntar a la Junta de Zona del seu lloc de residència.

Fonts: LOREG, art. 20

L'Oficina del Cens Electoral (INE)

Norma. L'OCE forma part de l'Institut Nacional d'Estadística. Elabora el cens sota la direcció i la supervisió de la JEC. Té delegacions a cada província. Coordina ajuntaments i consolats, elimina inscripcions duplicades, fa les llistes electorals i resol les reclamacions. La seva directora participa en la JEC amb veu però sense vot.

Fonts: LOREG, arts. 12.1, 29 y 30

Norma. El cens que s'utilitza en cada elecció és el tancat el dia 1 del segon mes anterior a la convocatòria. Per al 29N, el tancat a 1 d'agost de 2026. Es va poder consultar i reclamar del 12 al 19 d'octubre. L'OCE envia a cada elector una targeta censal amb la seva secció, mesa i local.

Fonts: LOREG, art. 39INE, nota de prensa 29N


Les meses electorals

Què és una mesa

Norma. Cada circumscripció es divideix en seccions d'entre 500 i 2.000 electors. A cada secció hi ha almenys una mesa. Si cal, l'OCE pot crear més meses en una secció.

Fonts: LOREG, art. 23

Norma. La mesa la formen un president i dos vocals. Cadascun té dos suplents.

Fonts: LOREG, arts. 25.1 y 26.3

El sorteig

Norma. Els ajuntaments formen les meses, sota la supervisió de la Junta de Zona. President i vocals surten d'un sorteig públic entre tots els electors de la mesa que sàpiguen llegir i escriure i tinguin menys de 70 anys. A partir dels 65 es pot renunciar en 7 dies. El president ha de tenir el títol de Batxiller, FP de segon grau o, si no en té, Graduat Escolar o equivalent. El sorteig es fa entre els dies 25 i 29 després de la convocatòria: per al 29N, del 31 d'octubre al 4 de novembre.

Fonts: LOREG, art. 26JEC, calendario

Pràctica. Segons Interior, el sorteig el fa el Ple municipal (o la Junta de Govern Local si en té la competència delegada) en sessió pública. Ser elegit una vegada no implica ser-ho en les eleccions següents.

Fonts: 29neleccionesgenerales.es, información sobre mesas

Norma. La designació es notifica en 3 dies, juntament amb un manual d'instruccions. El Consell de Ministres va aprovar el manual del 29N el 27 d'octubre i se'n van editar 900.000 exemplars.

Fonts: LOREG, art. 27.2Consejo de Ministros, referencia del 27/10/2026

Obligacions i excuses

Norma. Ser president o vocal és obligatori. No ho poden ser els candidats.

Fonts: LOREG, art. 27.1

Norma. Qui tingui una causa justificada té 7 dies des de la notificació per al·legar-la, amb documents, davant la Junta de Zona. La Junta respon en 5 dies, sense cap més recurs. Si l'impediment sorgeix després, cal avisar almenys 72 hores abans; si apareix més tard, immediatament i sempre abans que es constitueixi la mesa.

Fonts: LOREG, art. 27.3 y 27.4

Norma. La JEC va fixar quines causes serveixen. Algunes valen sempre, com tenir entre 65 i 70 anys, tenir reconeguda una discapacitat (de qualsevol grau), estar de baixa mèdica, estar embarassada de més de sis mesos o haver estat membre de mesa almenys tres vegades en els últims deu anys (si la mesa encara es pot formar amb electors d'aquella llista). Altres depenen de cada cas, com un esdeveniment familiar inajornable.

Fonts: JEC, Instrucción 6/2011, apartados segundo a cuarto

Pràctica. Les excuses es poden presentar en una plataforma web de les Juntes de Zona, no a la seu electrònica de la JEC.

Fonts: JEC, portadaplataforma

Norma. No presentar-se sense causa, abandonar la mesa o no avisar a temps és delicte. La pena és de 3 mesos a 1 any de presó o multa de 6 a 24 mesos. Afecta també els suplents.

Fonts: LOREG, art. 143

Drets dels membres de mesa

Norma. Dieta. El president i els vocals titulars cobren una dieta de 75 euros per jornada electoral, encara que hi hagi diverses eleccions el mateix dia. Els suplents només cobren si acaben actuant com a titulars. Es cobra sencera, sigui quin sigui el nombre d'hores.

Fonts: Orden INT/650/2026, arts. 1 a 3

Norma. Permisos. Els treballadors i funcionaris que formin part d'una mesa tenen permís retribuït de jornada completa el dia de la votació, si és laborable, i una reducció de 5 hores de la seva jornada l'endemà.

Fonts: LOREG, art. 28.1RD 605/1999, art. 13.3

Norma. Assegurança. Titulars i suplents estan coberts per la Seguretat Social com si fossin treballadors. Una lesió patida per estar a la mesa és accident de treball.

Fonts: RD 605/1999, art. 7

Pràctica. Suports per discapacitat. Interior ofereix gratuïtament intèrpret de llengua de signes i bucle magnètic als membres de mesa que ho necessitin, i el suport que decideixi la Junta de Zona per a persones cegues, sordcegues o amb discapacitat intel·lectual. Es demana per escrit a la Junta de Zona en 7 dies des de la notificació.

Fonts: 29neleccionesgenerales.es, personas con discapacidad en la mesa

Interventors i apoderats

Norma. Apoderats. Cada candidatura pot nomenar apoderats: qualsevol ciutadà major d'edat amb plens drets. La seva credencial es fa davant notari o davant el secretari d'una Junta. Poden entrar en qualsevol local electoral, observar la votació i el recompte, presentar reclamacions i demanar certificacions. Si són treballadors, tenen permís retribuït el dia de la votació.

Fonts: LOREG, arts. 76 y 77

Norma. Interventors. Cada candidatura pot nomenar fins a 2 interventors per mesa, com a molt tard 3 dies abans de la votació. Han de ser electors. Un d'ells pot estar a la mesa, opinar en les seves deliberacions (amb veu, sense vot) i signar les actes. Voten a la mesa en què estan acreditats; si són d'una altra circumscripció, voten per correu. Tenen els mateixos permisos laborals que els membres de mesa.

Fonts: LOREG, arts. 78 y 79

El representant de l'Administració

Norma. Als locals també hi pot entrar la persona designada per l'Administració per recollir informació sobre els resultats. Rep una còpia de l'acta d'escrutini de la mesa "només a l'efecte" de la informació provisional que dona el Govern. No forma part de la mesa.

Fonts: LOREG, arts. 91.3 y 98.2RD 605/1999, art. 6.12 y modelo N.5 de nombramiento


El dia de la votació, hora a hora

8:00. Es constitueix la mesa

Norma. El president, els vocals i els suplents han de ser al local a les 8:00. Si falta el president, el substitueix el seu primer suplent, després el segon i després un vocal. Sense un president i dos vocals la mesa no es pot constituir. En aquest cas, la Junta de Zona pot nomenar qualsevol elector present. Si una hora després de l'hora prevista per començar a votar encara no hi ha mesa, la Junta convoca una nova votació en aquella mesa en els dos dies següents.

Fonts: LOREG, art. 80

Norma. Cada mesa ha de tenir una urna per a cada elecció (aquí, dues: Congrés i Senat), una cabina i prou paperetes i sobres. Entre les 8:00 i les 8:30 es reben les credencials dels interventors. A les 8:30 el president signa l'acta de constitució.

Fonts: LOREG, arts. 81, 82 y 83

Paperetes i sobres: els colors

Norma. La papereta i el sobre del Congrés són blancs. La papereta i el sobre del Senat són de color sèpia. Els sobres tenen el mateix color que la seva papereta. A les comunitats amb llengua cooficial, són bilingües.

Fonts: RD 605/1999, art. 4.2, 4.5 y 4.6

Norma. Les paperetes i els sobres els posa l'Estat: les meses els reben de les Delegacions i Subdelegacions del Govern almenys una hora abans d'obrir. Els partits també poden imprimir les seves paperetes, si s'ajusten al model oficial.

Fonts: LOREG, arts. 70.2 y 71.4RD 605/1999, art. 4.7

9:00 a 20:00. Es vota

Norma. A les 9:00 el president diu "comença la votació". Es vota sense interrupció fins a les 20:00. Només una causa de força major permet no començar o suspendre la votació. Si falten paperetes d'una candidatura, el president ha d'aturar la votació (una hora com a màxim) i després allargar-la el mateix temps.

Fonts: LOREG, art. 84

Norma. Documents vàlids. Per votar cal ser al cens i identificar-se amb DNI, passaport o permís de conduir amb fotografia.

Fonts: LOREG, art. 85.1

Pràctica per al 29N. Interior indica que el DNI també val en la versió digital (app MiDNI). Cada mesa tindrà un dispositiu per llegir-ne el codi QR, per acord de la JEC de 5 de novembre. No serveix el resguard del DNI en tràmit, perquè no té foto. Els documents poden estar caducats, però han de ser originals: no valen fotocòpies. El Consell de Ministres va prendre raó del lloguer per emergència d'aquests dispositius per 7.000.455 euros.

Fonts: 29neleccionesgenerales.es, voto presencialInterior/Moncloa, guía 29NConsejo de Ministros, referencia del 3/11/2026

Norma. Com es vota. El vot és secret. Només es vota a la mesa que correspon. La cabina és a la mateixa sala, entre l'entrada i la mesa; fer-la servir és opcional ("si així ho desitgen", diu la llei). L'elector diu el seu nom, la mesa comprova que és a la llista i la seva identitat, l'elector lliura el sobre tancat al president, aquest diu en veu alta el seu nom i "vota", i l'elector posa el sobre a l'urna. Els vocals i els interventors anoten cada votant en una llista numerada.

Fonts: LOREG, art. 86

Norma. Ordre i propaganda. El president té l'autoritat dins del local. No s'hi pot entrar amb armes. Està prohibida qualsevol propaganda als locals i als seus voltants, i formar grups que dificultin l'accés o pressionin els votants.

Fonts: LOREG, arts. 91 y 93

Norma. Treballar el dia de les eleccions. Qui treballi el 29N té dret a fins a 4 hores lliures retribuïdes per votar.

Fonts: RD 605/1999, art. 13.1

20:00. Tancament

Norma. A les 20:00 el president anuncia el final. Poden votar els que ja siguin al local o a l'entrada; ningú més. Després es posen a l'urna els vots per correu, voten els membres de la mesa i els interventors, i se signen les llistes de votants.

Fonts: LOREG, art. 88

El recompte a la mesa

Norma. L'escrutini comença immediatament després del tancament i és públic. Primer es compten els vots del Congrés i després els del Senat. El president treu els sobres un a un, llegeix en veu alta la candidatura (o els noms, en el cas del Senat) i ensenya cada papereta als vocals, als interventors i als apoderats. Si algú d'una candidatura dubta d'una papereta, la pot examinar.

Fonts: LOREG, art. 95

Norma. En acabar es compara el nombre de sobres amb el de votants anotats. Les protestes es resolen per majoria de la mesa. El president anuncia en veu alta: electors, votants, vots nuls, vots en blanc i vots de cada candidatura. Les paperetes es destrueixen davant de tothom, excepte les nul·les o reclamades, que es guarden amb l'acta.

Fonts: LOREG, art. 97

Les actes i on van

Norma. L'acta d'escrutini es penja immediatament a la porta del local. Se'n dona còpia a cada candidatura que la demani i una altra a la persona designada per l'Administració. Després tots signen l'acta de la sessió, amb les reclamacions i incidències.

Fonts: LOREG, arts. 98 y 99

Norma. La documentació va en tres sobres signats. El primer porta els originals (actes, llista de votants, cens utilitzat, paperetes reclamades). El segon i el tercer, còpies de les actes.

Fonts: LOREG, art. 100

Norma. El president i els vocals porten el primer i el segon sobre a la seu del Tribunal d'Instància o Oficina de Justícia de la seva zona, acompanyats per la policia. El jutge en dona rebut i, en les 10 hores següents a rebre l'última documentació, lliura personalment els primers sobres a la Junta Electoral que farà l'escrutini. El segon sobre queda arxivat al jutjat.

Fonts: LOREG, art. 101

Norma. El tercer sobre el recull un empleat de Correos a la mesa. L'endemà, Correos l'envia a la Junta Electoral.

Fonts: LOREG, art. 102


L'escrutini provisional: els resultats de la nit electoral

Què és, segons la llei

Norma. La llei no fa servir l'expressió "escrutini provisional" per descriure un recompte diferent. Diu que el Govern ha de donar informació provisional sobre els resultats i que, per fer-ho, es lliura una còpia de l'acta de cada mesa a una persona designada per l'Administració. Els vots els compten les meses. El resultat oficial és el de l'escrutini general de les Juntes, cinc dies després.

Fonts: LOREG, arts. 95 a 98 y 103

Pràctica (terminologia). La guia d'Interior anomena "escrutini provisional" el recompte que es fa a la mesa. Una altra pàgina de Moncloa fa servir el terme per a tot el procés de la nit electoral. En aquest text fem servir "escrutini provisional" per a les dades que difon el Govern la nit del 29N.

Fonts: Interior/Moncloa, guía 29NMoncloa, ¿qué es el escrutinio?

Qui l'organitza i com viatgen les dades

Norma. L'organitza el Govern, per mitjà del Ministeri de l'Interior. Els serveis dels representants de l'Administració es paguen segons les instruccions econòmiques que aprova Interior per a cada elecció.

Fonts: LOREG, art. 98.2RD 605/1999, art. 6.12

Pràctica. Segons Moncloa, a cada mesa hi ha un representant de l'Administració. Quan acaba el recompte, rep una còpia de l'acta i transmet les dades a un centre de recollida i al Centre de Totalització de Dades. Ho fa amb un sistema informàtic del qual és responsable Interior. A mesura que arriben les dades s'aplica el repartiment d'escons. Els vots del CERA no figuren en aquestes dades: es compten en l'escrutini general.

Fonts: Moncloa, ¿qué es el escrutinio?

Pendent per al 2026. No hem trobat cap nota oficial que detalli per al 29N quins dispositius fan servir els representants (tauletes, telèfon o altres), quants centres de recollida hi haurà ni a quines hores es donaran els avanços de participació. Vegeu "Dubtes".

El Centre de Difusió Nacional a IFEMA

Confirmat per al 2026. El Consell de Ministres va prendre raó el 10 de novembre de dos contractes d'emergència per al 29N: l'adequació d'espais del "Centre de Difusió Nacional de Resultats, situat a IFEMA" (686.675 euros) i uns serveis informàtics per al "dispositiu de supervisió i control de la plataforma de difusió de resultats provisionals" (30.250 euros).

Fonts: Consejo de Ministros, referencia del 10/11/2026

Què és. En un contracte del 2016, Interior el descrivia com el centre "des del qual es centralitza el seguiment del desenvolupament de la jornada electoral i la difusió de l'escrutini provisional de resultats". És un espai del Ministeri de l'Interior al recinte firal IFEMA de Madrid.

Fonts: Portal de la Transparencia, contrato de restauración del CDN de 2016Consejo de Ministros, referencia del 10/11/2026

Qui l'opera. El gestiona el Ministeri de l'Interior (Direcció General de Política Interior). L'obtenció i la difusió de les dades provisionals les presta una empresa contractada mitjançant un acord marc (vegeu més avall).

Fonts: Consejo de Ministros, referencia del 10/11/2026BOE-B-2023-9035

Confirmat per al 2026: les dades per als mitjans. Interior obrirà als mitjans de comunicació acreditats un repositori web amb les dades provisionals, amb una connexió per mitjà. Els fitxers s'actualitzaran alhora que es difonguin els resultats i inclouran els avanços de participació (total d'Espanya, per comunitat, província i municipi), el recompte provisional del Congrés i del Senat, les candidatures i els resultats del 2023. Són fitxers de text ASCII amb separadors de camp. Calia demanar l'accés abans del 28 d'octubre a les 15:00; els mitjans autoritzats reben les credencials el 17 de novembre i hi ha proves el 18.

Fonts: Interior, nota de 21/10/2026

Precedent del 2023. Interior va obrir un lloc web i una aplicació de resultats. Va donar avanços de participació a les 14:00 i a les 18:00, comparats amb les eleccions anteriors, i va començar a difondre resultats a les 21:00, després del tancament dels col·legis a Canàries.

Fonts: Interior/Moncloa, nota de 20/7/2023

Pendent per al 2026. Encara no s'han publicat el pavelló, el lloc web públic de resultats ni l'horari de difusió. Vegeu "Dubtes".

L'empresa de l'escrutini provisional del 29N

El que es pot afirmar amb fonts oficials. L'escrutini provisional es contracta mitjançant l'acord marc AM/ESCRUTINIO PROVISIONAL/01/2022, de la Direcció General de Política Interior. El seu objecte són els "serveis necessaris per a l'obtenció i la difusió provisional de les dades de l'escrutini" de les eleccions que se celebrin mentre sigui vigent. És a dir, cobreix tant la recollida de dades com la seva difusió.

Fonts: BOE-B-2022-29479, anuncio de licitaciónBOE-B-2023-9035, anuncio de formalización

Dades de l'acord marc vigent:

CampDada
ÒrganDirecció General de Política Interior (Ministeri de l'Interior)
ExpedientAM/ESCRUTINIO PROVISIONAL/01/2022
Valor estimat36.300.000 euros
Durada4 anys
Nombre d'operadors1
LotsNo consten en els anuncis del BOE
CriterisPreu 70 %, aspectes tècnics 30 %
Ofertes rebudes1
AdjudicatàriaIndra Soluciones Tecnologías de la Información, S.L.U. (NIF B88018098)
Data d'adjudicació24 de febrer de 2023
Valor de l'oferta seleccionada11.000.000 euros
FormalitzacióAnunci enviat al DOUE el 23 de març de 2023; publicat al BOE el 28 de març de 2023

Contracte basat del 29N: no localitzat. Cada elecció s'encarrega amb un "contracte basat" en l'acord marc. A 15 de novembre de 2026 no hem trobat a la Plataforma de Contractació ni al BOE el contracte basat del 29N. No en podem donar l'expedient, l'import ni la data d'adjudicació. Com que l'acord marc té un únic operador, l'empresa que el presti serà Indra Soluciones Tecnologías de la Información si es fa servir aquest acord marc. Això últim és una deducció a partir dels anuncis oficials, no una dada publicada.

Fonts: BOE-B-2022-29479BOE-B-2023-9035

Precedents del mateix acord marc. Per a les generals del 2023, el contracte basat ECG/11/2023 va tenir un pressupost base d'11.000.000 euros sense impostos; es va adjudicar el 20 de juny i es va formalitzar el 23 de juny de 2023. Per a les europees del 2024, l'expedient EPE/11/2024 es va adjudicar a Indra el 29 de febrer de 2024 per 9.000.000 euros, amb una sola oferta.

Fonts: Plataforma de Contratación, ECG/11/2023BOE-B-2024-11865

Vigència. La durada oficial és de 4 anys. La premsa en situa el final el març del 2027. No hem vist la data exacta de formalització en una font primària.

Fonts: BOE-B-2022-29479prensa, The Objective, 03/10/2026

L'acord marc anterior (2018). L'acord AM/ESCRUTINIO PROVISIONAL/01/2018 es va adjudicar el 27 de novembre de 2018 a dos operadors: Indra Sistemas S.A. i la UTE Scytl-Vector.

Fonts: BOE-B-2019-301

El nou acord marc, en licitació

Interior ja tramita l'acord marc que substituirà l'actual. No estarà adjudicat per al 29N: l'obertura d'ofertes econòmiques està prevista per al 18 de desembre de 2026, i la data depèn d'una auditoria tècnica del Centre Criptològic Nacional.

Fonts: BOE-B-2026-31526

CampDada
ExpedientAM/ESCRUTINIO/01/2026
ObjecteObtenció i difusió provisional de les dades de l'escrutini, suport a les Juntes Electorals, lloc web del procés i serveis sobre resultats definitius
Valor estimat46.064.980,50 euros
Durada4 anys
OperadorsEntre 3 i 5
ProcedimentObert, sense lots indicats
CriterisPreu 70 %, aspectes tècnics 30 %
Fi de presentació d'ofertes30 d'octubre de 2026, 12:00
Obertura tècnica / econòmica11 de novembre / 18 de desembre de 2026 (orientativa)
Estat a la Plataforma (15/11/2026)Avaluació

Incidències documentades en fonts oficials

Licitació del 2022. El termini d'ofertes, que acabava el 7 d'octubre de 2022, es va ampliar fins al 8 de novembre per una resolució de la directora general de Política Interior de 24 d'octubre de 2022. Al final es va rebre una sola oferta. Els anuncis oficials no expliquen el motiu de l'ampliació. La premsa ho va atribuir al fet que la documentació de l'única empresa interessada no s'havia presentat correctament; això prové d'un mitjà, no d'un document oficial que hàgim vist.

Fonts: BOE-B-2022-33505BOE-B-2023-9035prensa, El Debate, 29/12/2022

Licitació del 2026. A la Plataforma consten un anunci previ (20 de juliol de 2026) anul·lat el 2 de setembre, i un anunci de licitació publicat i anul·lat el 22 de setembre i tornat a publicar el 23. La Plataforma no n'indica el motiu.

Fonts: Plataforma de Contratación, AM/ESCRUTINIO/01/2026

Recursos. No hem trobat resolucions del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals sobre aquests acords marc d'escrutini. L'única resolució localitzada d'aquells anys sobre material electoral d'Interior (Resolució 428/2023) tracta de l'acord marc de cabines, no de l'escrutini, i va desestimar el recurs.

Fonts: TACRC, Resolución 428/2023


L'escrutini general: els resultats oficials

Qui, quan i com

Norma. En les eleccions generals, l'escrutini oficial el fa cada Junta Electoral Provincial. Comença el cinquè dia després de la votació, a les 10:00, i ha d'acabar com a molt tard el vuitè. Per al 29N, del 4 al 7 de desembre. És un acte únic i públic.

Fonts: LOREG, arts. 103, 104.2, 107.2 y 173JEC, calendario

Norma. El vot CERA es compta aquí. El dia de l'escrutini, a les 8:00, la Junta Provincial es constitueix en mesa electoral amb els interventors de les candidatures. Posa a l'urna els vots dels residents a l'estranger rebuts fins a aquell dia, els compta i els suma a l'escrutini general.

Fonts: LOREG, art. 75.10 y 75.11

Norma. La Junta obre els sobres de cada mesa i comprova les actes. Si falta un sobre, fa servir el tercer (el de Correos) o la còpia que presenti una candidatura. No compta les actes dobles i diferents, ni les que tinguin més vots que electors, llevat d'error evident.

Fonts: LOREG, art. 105

Norma. Durant l'escrutini la Junta no pot anul·lar cap acta ni cap vot. Només verifica i suma, i corregeix errors materials o aritmètics.

Fonts: LOREG, art. 106

Reclamacions i proclamació

Norma. Les candidatures tenen un dia per reclamar, només sobre incidències que constin a les actes. La Junta resol en un dia. Aquesta decisió es pot recórrer davant la JEC, que resol en terminis de dies. Després, la Junta Provincial proclama els electes l'endemà.

Fonts: LOREG, art. 108.2 a 108.4JEC, calendario

Norma. L'acta de proclamació es fa per triplicat: una còpia queda a la Junta, una altra va a la Cambra i una altra a la JEC. Els electes reben la seva credencial. La JEC publica al BOE els resultats generals i per circumscripció en un termini de 40 dies.

Fonts: LOREG, art. 108.5 a 108.7

Norma. En acabar l'escrutini, la JEC publica les dades del vot CERA per consolat i per província.

Fonts: LOREG, art. 75.14

Recursos

Norma. Recurs contenciós electoral. Es pot recórrer la proclamació d'electes. Ho poden fer els candidats, els representants de les candidatures i els partits que es van presentar en aquella circumscripció. Es presenta davant la Junta Electoral en els 3 dies següents a la proclamació.

Fonts: LOREG, arts. 109, 110 y 112.1

Norma. Quin tribunal. En les eleccions generals decideix la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Els Tribunals Superiors de Justícia només decideixen en eleccions autonòmiques i municipals.

Fonts: LOREG, art. 112.2

Norma. Terminis i sentències. El Tribunal dicta sentència en 4 dies després de la prova. Pot declarar vàlida l'elecció, canviar qui es proclama electe o anul·lar la votació en meses concretes i ordenar repetir-la en 3 mesos, però només si això canvia el repartiment d'escons. La sentència s'ha de notificar com a molt tard el dia 37 després de les eleccions (per al 29N, el 5 de gener de 2027; càlcul propi).

Fonts: LOREG, arts. 113 y 114.1

Norma. Empara. Contra la sentència només es pot interposar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. Es demana en 3 dies i el Tribunal resol en 15.

Fonts: LOREG, art. 114.2


Després de les eleccions

Les noves Corts: 23 de desembre

Norma. El Congrés electe s'ha de reunir en els 25 dies següents a les eleccions. El decret fixa la sessió constitutiva de totes dues Cambres per al 23 de desembre de 2026 a les 10:00.

Fonts: CE, art. 68.6RD 806/2026, art. 5

Norma. Al Congrés, la sessió l'obre el diputat de més edat, amb els dos més joves com a secretaris. Es llegeixen el decret, la llista d'electes i els recursos pendents. S'elegeix la Mesa del Congrés. Els diputats juren o prometen la Constitució, i el president declara constituïda la Cambra.

Fonts: Reglamento del Congreso, arts. 1 a 4

Norma. Per tenir la condició plena de diputat o senador cal jurar o prometre acatament a la Constitució.

Fonts: LOREG, art. 108.8

Norma. Després de les eleccions el Govern cessa i continua "en funcions" fins que pren possessió el nou.

Fonts: CE, art. 101

La investidura

Norma. El Rei consulta els representants dels grups polítics i, per mitjà del president del Congrés, proposa un candidat a president del Govern. El candidat exposa el seu programa i demana la confiança del Congrés.

Fonts: CE, art. 99.1 y 99.2Reglamento del Congreso, arts. 170 y 171

Norma. Primera votació. El candidat necessita la majoria absoluta dels membres del Congrés.

Fonts: CE, art. 99.3

Què és la majoria absoluta. És més de la meitat dels membres. Amb 350 diputats, són 176 vots a favor. Les abstencions i les absències, a la pràctica, compten igual que un "no", perquè no sumen per arribar als 176. Matís: el Congrés calcula la majoria sobre els diputats que han adquirit la condició plena. El 1986 només la tenien 345 i la majoria absoluta va quedar en 173.

Fonts: CE, art. 99.3Congreso, sesiones de investidura: https://www.congreso.es/es/cem/sesiones-de-investidura; cifra de 176: cálculo propio

Norma. Segona votació. Si no aconsegueix la majoria absoluta, es torna a votar 48 hores després. N'hi ha prou amb la majoria simple.

Fonts: CE, art. 99.3Reglamento del Congreso, art. 171.5

Pràctica. Com es compta la majoria simple. S'exigeixen més vots a favor que en contra. Les abstencions no sumen a cap banda. Exemple real: el 7 de gener de 2020 un candidat va ser investit en segona votació amb 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions.

Fonts: Congreso, sesiones de investidura

Norma. Termini de dos mesos. Si el candidat no ho aconsegueix, se'n poden presentar d'altres. Si passen dos mesos des de la primera votació i ningú no ha estat investit, el Rei dissol les dues Cambres i convoca noves eleccions, amb el referendament del president del Congrés. La Constitució no fixa cap termini per fer aquesta primera votació.

Fonts: CE, art. 99.4 y 99.5Reglamento del Congreso, art. 172LOREG, art. 167.4


Altres maneres de votar

Vot per correu des d'Espanya

Norma. Qui no sigui a la seva localitat el dia de la votació, o no hi pugui anar, pot votar per correu. Ho ha de demanar personalment en qualsevol oficina de Correos, mostrant el DNI original, des de la convocatòria fins al desè dia abans de la votació. Si està malalt o té una discapacitat que li impedeix anar-hi, una altra persona ho pot demanar amb un poder notarial o consular i un certificat mèdic oficial.

Fonts: LOREG, art. 72RD 605/1999, art. 8

Pràctica per al 29N. La sol·licitud es pot fer fins al 19 de novembre en una oficina de Correos o al seu lloc web, amb DNI electrònic o certificat digital. L'OCE envia la documentació des del 9 de novembre a l'adreça indicada. El sobre amb el vot s'entrega a Correos, identificant-se, per correu certificat i gratuïtament, com a molt tard el 25 de novembre. Si s'ha demanat i s'ha acceptat el vot per correu, ja no es pot votar presencialment.

Fonts: Correos, nota de 6/10/2026Interior/Moncloa, voto por correo 29N

Norma. Correos guarda els vots fins al dia de l'elecció i els porta a les meses a les 9:00. Continua portant els que arribin aquell dia fins a les 20:00. Els que arribin després de les 20:00 es trameten a la Junta de Zona.

Fonts: LOREG, arts. 73.3 y 73.4

Espanyols que viuen a l'estranger (CERA)

Norma. Ja no cal demanar el vot. L'OCE envia d'ofici a cada inscrit al CERA la documentació (sobres, certificats i full informatiu) i, en un segon enviament, les paperetes. Les paperetes també es poden descarregar.

Fonts: LOREG, art. 75.1 a 75.3INE, nota de prensa 29N

Dates del 29N. Primer enviament: del 24 al 30 d'octubre. Paperetes: del 4 al 8 de novembre (fins al 14 si hi va haver impugnacions de candidatures). Descàrrega de paperetes: del 2 al 7 de novembre.

Fonts: JEC, calendarioInterior/Moncloa, voto desde el extranjero

Norma. Dues maneres de votar. En urna, al consolat o en un centre habilitat, entre el vuitè i el tercer dia abans de la votació (per al 29N, del 21 al 26 de novembre). O per correu al consolat (per al 29N, com a molt tard el 24 de novembre). Són terminis improrrogables. El vot es compta en l'escrutini general.

Fonts: LOREG, art. 75.4, 75.7, 75.10 y 75.11JEC, calendario

Espanyols temporalment a l'estranger (ERTA)

Norma. Qui sigui fora temporalment i hagi de continuar fora el dia de la votació pot votar si està inscrit al Registre de Matrícula Consular com a no resident. Ho ha de demanar personalment al consolat com a molt tard el dia 25 després de la convocatòria: per al 29N, el 31 d'octubre. Rep la documentació per correu certificat i envia el seu vot a la mesa.

Fonts: RD 1621/2007, arts. 2, 3 y 4Interior/Moncloa, voto por correo 29N

Pràctica per al 29N. L'OCE va començar a enviar la documentació el 3 de novembre. El vot ha de sortir per correu certificat com a molt tard el 25 de novembre, amb un mata-segells que ho acrediti.

Fonts: Interior/Moncloa, voto por correo 29N

Persones cegues: vot accessible en braille

Norma. Les persones amb discapacitat visual que llegeixen braille poden demanar un kit de vot accessible. Inclou paperetes i sobres normals i documentació en braille. Per al Senat porta una plantilla amb finestres per marcar els candidats. Es demana a Interior des de la convocatòria fins al dia 27 després: per al 29N, del 6 d'octubre al 2 de novembre. El local ha de tenir un espai accessible i privat a prop de la mesa.

Fonts: RD 1612/2007, arts. 1 a 7JEC, calendario

Pràctica per al 29N. El poden demanar les persones que tinguin una discapacitat visual d'almenys el 33 % o estiguin afiliades a l'ONCE, al telèfon 900 150 000. Per acord de la JEC de 15 d'octubre, el kit es pot rebre a casa. Si no es pot lliurar després de dos intents, es deixa a la mesa. El Consell de Ministres va prendre raó de la compra per emergència dels kits per 818.159,65 euros.

Fonts: 29neleccionesgenerales.es, voto accesibleConsejo de Ministros, referencia del 10/11/2026

Avís. El Real Decreto 707/2026 modifica com es comunica l'ús del vot accessible, però aquest canvi entra en vigor el 2 de gener de 2027. No afecta el 29N.

Fonts: RD 1612/2007, art. 3 y nota de modificación

Persones amb discapacitat

Norma. Tota persona pot votar de manera conscient, lliure i voluntària, sigui quina sigui la seva manera de comunicar-ho i amb els suports que necessiti. Des del 2018 la llei ja no permet retirar el vot per raó de discapacitat.

Fonts: LOREG, art. 3

Norma. Qui no sàpiga llegir, o no pugui per discapacitat triar la papereta, posar-la al sobre o lliurar-la, pot ajudar-se d'una persona de confiança.

Fonts: LOREG, art. 87.1

Pràctica. El manual de meses del 29N inclou protocols per a persones sordes usuàries de llengua de signes, sordcegues, amb discapacitat intel·lectual o amb mobilitat reduïda. Interior publica una guia d'accessibilitat i cartells accessibles.

Fonts: Consejo de Ministros, referencia del 27/10/202629neleccionesgenerales.es


La campanya electoral

Durada i dates

Norma. La campanya comença el dia 38 després de la convocatòria, dura 15 dies i acaba a les 0:00 del dia anterior a la votació. Per al 29N, des de les 0:00 del divendres 13 de novembre fins a les 24:00 del divendres 27.

Fonts: LOREG, art. 51RD 806/2026, art. 4

Norma. Abans de la campanya. Des de la convocatòria fins a l'inici de la campanya està prohibit fer publicitat electoral amb cartells, suports comercials o anuncis en premsa, ràdio o altres mitjans digitals.

Fonts: LOREG, art. 53, párrafo segundo

Norma. Les institucions. Des de la convocatòria, els poders públics no poden organitzar actes que presumeixin d'assoliments ni inaugurar obres o serveis. Sí que poden fer una campanya institucional per informar de la data, de com votar i del vot per correu, sense orientar el vot.

Fonts: LOREG, art. 50.1 a 50.3

Jornada de reflexió

Norma. Quan acaba la campanya no es pot difondre propaganda ni fer actes de campanya. Per això el dissabte 28 de novembre és la jornada de reflexió. El dia de la votació tampoc no es permet propaganda als col·legis ni als seus voltants.

Fonts: LOREG, arts. 53 y 93JEC, calendario

Enquestes

Norma. Durant els cinc dies anteriors a la votació està prohibit publicar, difondre o reproduir sondejos electorals per qualsevol mitjà. Per al 29N, del 24 al 28 de novembre.

Fonts: LOREG, art. 69.7JEC, calendario

Norma. Des de la convocatòria, tota enquesta publicada ha d'indicar qui la va fer i qui la va encarregar, la seva fitxa tècnica (mostra, marge d'error, dates…) i les preguntes. La JEC vigila que no hi hagi falsificacions i pot exigir rectificacions. Si un organisme públic fa enquestes d'intenció de vot, n'ha de donar els resultats als partits que els demanin en 48 hores.

Fonts: LOREG, art. 69.1 a 69.4 y 69.8

Norma. Saltar-se aquestes regles és delicte, amb pena de 3 mesos a 1 any de presó, multa i inhabilitació.

Fonts: LOREG, art. 145

Espais gratuïts a la ràdio i la televisió públiques

Norma. No es pot contractar publicitat electoral en mitjans públics ni en televisions privades. A canvi, durant la campanya els partits tenen espais gratuïts a les ràdios i televisions públiques. Es reparteixen segons els vots de les anteriors eleccions al Congrés: 10 minuts sense representació prèvia, 15 amb representació i menys del 5 %, 30 entre el 5 i el 20 %, i 45 amb el 20 % o més. Per tenir aquests temps cal presentar-se a més del 75 % de les circumscripcions de l'àmbit del mitjà.

Fonts: LOREG, arts. 60, 61, 63 y 64

Norma. Els reparteix la JEC, a proposta d'una Comissió de Ràdio i Televisió.

Fonts: LOREG, art. 65

Per al 29N. Per resolució de 4 de novembre, RTVE posa 195 minuts a La 1, La 2, RNE i R5 per a les formacions amb candidatures en almenys 40 circumscripcions. El repartiment, segons els resultats del 2023, és: PP i PSOE, 45 minuts cadascun; VOX i Frente Amplio, 30; Podemos, 15; Frente Obrero, PCTE i SALF, 10 cadascun.

Fonts: JEC, resolución de 4/11/2026

Pluralisme, debats i el paper de la JEC

Norma. Els mitjans públics han de respectar el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa. Les televisions privades també han de respectar la proporcionalitat i la neutralitat en debats i entrevistes electorals, segons les instruccions de la JEC.

Fonts: LOREG, art. 66

Norma. Debats. Cap llei no obliga a fer debats. Cada televisió privada decideix si els organitza. Si ho fa, ha de tenir en compte els resultats de les últimes eleccions. Si emet un debat només entre els dos candidats més votats, ha d'oferir altres debats o informació compensatòria sobre les altres formacions amb representació. Els mitjans públics presenten un pla de cobertura, que es pot recórrer davant la Junta.

Fonts: JEC, Instrucción 4/2011, apartados cuarto y octavo

Per al 29N. La JEC té oberts recursos de formacions contra el pla de cobertura informativa de RTVE i contra el repartiment d'espais gratuïts.

Fonts: JEC, portada y últimos acuerdos

Despeses i subvencions

Norma i xifres del 29N. Les quantitats les fixa una ordre d'Hisenda en els cinc dies següents a la convocatòria. Per al 29N:

  • 21.167,64 euros per cada escó obtingut al Congrés o al Senat.
  • 0,81 euros per cada vot de les candidatures al Congrés que aconsegueixin almenys un diputat.
  • 0,32 euros per cada vot de cada candidat que surti elegit senador.
  • 0,26 euros per elector per a l'enviament de paperetes i propaganda per correu, només per als qui aconsegueixin grup parlamentari propi. No compta per al límit de despesa.
  • Límit de despesa: 0,37 euros per habitant de les circumscripcions on es presenti cada formació.

Les tres primeres quantitats no s'actualitzen respecte a la llei. La de l'enviament directe sí, segons un índex de preus postals.

Fonts: Orden HAC/1062/2026, arts. 1 a 3 y preámbuloLOREG, art. 175

Norma. La subvenció mai no pot superar les despeses declarades i justificades davant el Tribunal de Comptes. No es paga a formacions que portin a les seves llistes o direccions persones condemnades per rebel·lió, terrorisme o delictes greus contra les institucions, llevat que rebutgin públicament aquests fins.

Fonts: LOREG, art. 127

Norma. Els partits que van tenir subvenció a les anteriors eleccions poden demanar una bestreta de fins al 30 % (per al 29N, del 27 al 29 d'octubre). Entre 100 i 125 dies després de les eleccions han de lliurar la seva comptabilitat al Tribunal de Comptes.

Fonts: LOREG, arts. 127 bis y 133JEC, calendario

Novetats del 2026. El Real Decreto 809/2026 exigeix, per tramitar les subvencions, una declaració del representant de cada formació en què consti que no inclou condemnats per aquests delictes. El Tribunal de Comptes va aprovar el 29 d'octubre la seva instrucció per fiscalitzar els comptes del 29N.

Fonts: Consejo de Ministros, referencia del 6/10/2026JEC, normativa EG 2026

Pràctica. Qui no volgués rebre propaganda electoral per correu ho podia demanar a l'INE fins al 19 d'octubre.

Fonts: INE, nota de prensa 29N


El 29N en xifres

DadaXifraFont
Electors (cens de consulta)38.728.356INE, nota de prensa
Residents a Espanya35.958.711INE, nota de prensa
Residents a l'estranger (CERA)2.769.645INE, nota de prensa
Voten per primera vegada en unes generals1.615.127INE, nota de prensa
Electors a les llistes de votació (després de les reclamacions)38.730.187 (35.953.542 a Espanya i 2.776.645 a l'estranger)INE/OCE, listas de votación
Municipis8.132INE/OCE, listas de votación
Seccions36.761INE/OCE, listas de votación
Meses electorals61.033INE/OCE, listas de votación
Locals electorals22.493INE/OCE, listas de votación
Membres de mesa titulars necessaris183.099 (càlcul propi: 61.033 × 3)LOREG, art. 25
Suplents designats366.198 (càlcul propi: 2 per titular)LOREG, art. 26.3
Manuals per a meses editats900.000Consejo de Ministros, 27/10/2026
Targetes censalsFins a 36.500.000 (contracte d'1.766.600 euros)Consejo de Ministros, 10/11/2026
Diputats / senadors elegits a les urnes350 / 209RD 806/2026; guía de Interior
Dieta per membre de mesa titular75 eurosOrden INT/650/2026
Minuts gratuïts a RTVE195JEC, resolución de 4/11/2026
Lloguer de lectors del DNI digital7.000.455 eurosConsejo de Ministros, 3/11/2026
Kits de vot accessible818.159,65 eurosConsejo de Ministros, 10/11/2026
Adequació del CDN a IFEMA686.675 eurosConsejo de Ministros, 10/11/2026
Pressupost total del procésNo publicat—
Total de paperetes impresesNo publicat—
Personal (representants de l'Administració, policia)No publicat—
Sol·licituds de vot per correuNo publicat (l'INE el marca com a "no disponible")INE/OCE, tablas

La diferència entre 38.728.356 i 38.730.187 electors es deu al fet que són dos moments del cens: el "cens de consulta" (abans de les reclamacions) i les "llistes de votació" (les que es fan servir el 29N).

Fonts: INE, nota de prensa 29NINE/OCE, tablas del 29NINE/OCE, mesas y locales (listas de votación)INE/OCE, electores por circunscripción

Sobre el cost. Interior no ha publicat el pressupost total del 29N. Les paperetes i les actes s'han contractat per emergència província per província. Per exemple: Sevilla, 301.912,71 euros; Alicante, 282.169,07 euros; Asturias, 278.628,08 euros; i diversos serveis i subministraments a la Comunitat de Madrid, 1.739.230 euros. No hi ha cap suma oficial.

Fonts: Consejo de Ministros, referencia del 10/11/2026


Dubtes: el que no hem pogut verificar

  1. Contracte basat de l'escrutini del 29N. No hem localitzat a la Plataforma de Contractació ni al BOE el contracte basat per al 29N. En falten l'expedient, l'import i la data d'adjudicació. Que el presti Indra és una deducció (és l'únic operador de l'acord marc vigent), no una dada publicada.
  2. Fi exacte de l'acord marc del 2022. Sabem que dura 4 anys i que es va adjudicar el 24 de febrer de 2023. La data de fi (març del 2027) només l'hem vista a la premsa.
  3. Motiu de l'ampliació de termini del 2022. El BOE recull l'ampliació, però no la causa. L'explicació sobre la documentació de l'única licitadora ve d'un mitjà. No hem vist les actes de la mesa de contractació.
  4. Detalls operatius de la nit electoral del 2026. Falta una nota oficial d'Interior sobre: pavelló d'IFEMA, horari dels avanços de participació, hora de les primeres dades, lloc web públic de resultats, nombre de representants de l'Administració i de centres de recollida, i si fan servir tauletes o altres dispositius. El dossier de premsa d'Interior d'eleccions anteriors no és accessible per a descàrrega automàtica des del seu lloc web, així que tampoc no l'hem fet servir com a referència.
  5. Pressupost total del 29N. No publicat. Hi ha estimacions a la premsa que no hem pogut contrastar amb una font oficial.
  6. Nombre total de paperetes i de personal (policia, representants de l'Administració, personal de Correos). No publicat.
  7. Senadors autonòmics de la nova legislatura. No hem trobat cap xifra oficial de quants se'n designaran després del 29N.
  8. Sol·licituds de vot per correu i CERA. L'INE encara marca aquestes dades com a "no disponible".
  9. Recursos davant el TACRC sobre l'acord marc del 2026. No n'hem trobat cap, però la cerca al lloc web del Tribunal no és exhaustiva.
  10. Repartiment d'escons per població. El decret dona el nombre de diputats per província, però no cita quines xifres de població fa servir. No hem reproduït el càlcul.
  11. Errata en un document oficial. La portada de la resolució de la JEC de 4 de novembre sobre espais gratuïts diu "26 de novembre" com a data de les eleccions; la resta del document diu 29 de novembre.

*Descàrregues utilitzades per a aquest text: carpeta `descargas-proceso-electoral` del mateix directori.*